Quan llegeixis aquesta carta, Maria, ja farà alguns dies que hauré mort, i no pas a desgrat meu. Fa massa anys que visc sense viure, amb aquest secret que m’ha anat rosegant l’ànima, com les arnes quan devoren silencioses el moble més exquisit i el van buidant i buidant fins a fer-ne pols. Em vaig …
Categoría: Relato corto
Només els divendres
La Bea vivia en una urbanització a mig fer, al cul del món, amb camins foradats per sots i cables de colors traient el cap entre murs de formigó. La majoria d’aquelles cases havien caigut en l’oblit dels propietaris i jo estava convençuda que, tipes de ser ignorades, havien decidit obrir les portes als traficants …
Trufes al congelador
Ha fumat i begut molt. Té la boca seca i els ulls li pesen. S’ha encès l’enèsim cigar i grapeja la funda nòrdica buscant el cendrer. No el troba i decideix recollir la cendra fent cassoleta amb la mà. Té la sensació que el fum del tabac li entra per les temples i li emboira …
Que no arribi la nit
Sona el despertador i el Xavi li etziba un cop maldestre. Amb el moviment de l’edredó, a la Laia li arriba una bafarada d’aire calent que l’ofega i la fa incorporar. Veu el seu marit d’esquenes, despullat, buscant una tovallola a l’armari. S’ha engreixat i li ha sortit més pèl a l’esquena. “Déu meu, quin …
Soliloqui d’una carnissera
Et penses que em mamo el dit? Jo aquestes coses les ensumo d’una hora lluny. I et tinc molt apamat, després de tants anys. “Vinga, Teresa, que la noia s’ha quedat sense feina i a la parada ens calen més mans”. I, apa, servidora et va fer cas. És clar que la mossa fa molt …
Bien de laca
Me escabullí de la nube de gente arremolinada frente al cementerio y me eché a correr. Los zapatos me iban muy prietos y los pies me dolían horrores. Enseguida noté la humedad de la herida en el tobillo, así que torcí por una callejuela y me descalcé. La acera estaba helada y, aunque pronto iba …
Si tu ronques, jo també
Li agrada fer-se l’adormit després d’haver fet l’amor perquè ella s’entregui també al son i així poder-la contemplar en secret. Són cinc minuts preciosos. Una nit més, constata que la posició al llit de l’Alba és un reflex de la seva naturalesa salvatge. Els braços oberts, els cabells esbullats, el llençol fet un manyoc a …
Jo mai et llençaré
Ja el veu. El seu cos escanyolit puja lentament la rampa de sortida de l’escola, amb l’esquena inclinada endavant pel pes de la motxilla. “Pobre fill, sembla una tortuga” – es lamenta la Mercè. La imatge del net estirant el coll buscant-la entre la corrua de gent l’entendreix. - Com està el meu cavaller? – …
MATINERA 