Quan vaig conèixer la Charo, em va semblar una dona d’un altre planeta. Bé, de fet la mare també era una mica extraterrestre, en aquell poble de muntanya on les dones treballaven com a mules a la granja i només s'esbargien el diumenge a l’hora del vermut. La mare baixava a donar classes de piano …
Categoría: Cuento
Els animals més petits
Quan algú entrava nou a l’escola, a la setmana se li penjava una etiqueta que arrossegava fins que marxava a l’institut. A la cua del menjador o als vestidors del gimnàs començaven a córrer rumors imparables: “que sí, que es menja la cera de les orelles”, “es veu que el seu pare es droga”, “té …
Sota el llit
- Com estic, princesa? - em va preguntar la mare, amb veu de pardalet. A mi em divertia marcar un contrapunt groller a la seva finor, i per això vaig exclamar: “Buenorrra!”. Aquella nit s’estava acabant de mudar per anar a sopar amb les amigues i jo, llavors una adolescent rabassuda i plena de grans, …
Una història que passa volant
- I quan arribem a Barcelona, fes el favor de trucar a l’hospital i agafar-te un parell de dies per descansar. Que per alguna cosa ets cap de servei, collons! La Marina fa que sí amb el cap, però no se l’escolta, concentrada en un desig desesperat: “Vinga, cony de pastilleta, deixa’l grogui. Vinga!”. L’avió es …
La nit dels gripaus
Quan llegeixis aquesta carta, Maria, ja farà alguns dies que hauré mort, i no pas a desgrat meu. Fa massa anys que visc sense viure, amb aquest secret que m’ha anat rosegant l’ànima, com les arnes quan devoren silencioses el moble més exquisit i el van buidant i buidant fins a fer-ne pols. Em vaig …
Ganivets
- El pronom personal, Raquel, per última vegada! La seva mà tremolava sota aquella frase que anava de punta a punta de la pissarra. Els esclats de fúria de la Satanassa m’aterrien, i em semblava que si repetia la resposta correcta dins meu i tancava fort els ulls, el missatge arribaria per telepatia a la Raquel. …
Només els divendres
La Bea vivia en una urbanització a mig fer, al cul del món, amb camins foradats per sots i cables de colors traient el cap entre murs de formigó. La majoria d’aquelles cases havien caigut en l’oblit dels propietaris i jo estava convençuda que, tipes de ser ignorades, havien decidit obrir les portes als traficants …
MATINERA 