Que no arribi la nit

Sona el despertador i el Xavi li etziba un cop maldestre. Amb el moviment de l’edredó, a la Laia li arriba una bafarada d’aire calent que l’ofega i la fa incorporar. Veu el seu marit d’esquenes, despullat, buscant una tovallola a l’armari. S’ha engreixat i li ha sortit més pèl a l’esquena. “Déu meu, quin orangutan”, es diu fastiguejada. Des del lavabo li arriba el cop sec de la tassa del vàter, el nyigui-nyogui de la mampara, la tos ronca d’ell. Una cadena de sons que, avui, la posa nerviosa i la fa saltar del llit. Als seus peus veu l’estesa de roba interior. Se la va treure ella mateixa, mecànicament, fent cas omís al Xavi, que li pregava que el deixés fer. “No estic inspirada. Follem i prou”.

Les nits s’han convertit en un camp de mines, d’on ell sempre en surt ferit. Mai hagués imaginat que buscar un fill acabaria en aquest joc de malabars emocionals. Segons el Xavi, l’estrès de la Laia a l’editorial no afavoria l’embaràs. Per això, quan el van promocionar a l’empresa, li va proposar que s’agafés una excedència. “Dona, tens tota la vida per treballar”. La Laia hi va accedir amb recança. Adorava la feina: l’omplia, la regenerava, hi trobava el punt just d’equilibri. “Potser sí que el cos em demana una pausa”. Ja feia tres mesos, d’allò.

– Que tinguis bon dia, amor – li diu ell mentre li acaricia el coll. Ella sent la seva ungla estellosa damunt la pell i l’aparta amb angúnia. “Per què em castigues?”, crida el Xavi, visiblement ofès. I agafa la cartera i se’n va amb un cop de porta.  

La Laia vol deixar la ment en blanc i es proposa fer els armaris a fons. Agafa la diadema de la tauleta de nit i sense voler tomba una foto. L’agafa i se la mira de prop. Se la van fer a Washington, a les portes de l’ambaixada, sortint de recollir els salconduits per abandonar el país. Després de tres anys vivint a Fresno, la multinacional on treballava el Xavi havia autoritzat el seu retorn a Barcelona. Amb les presses de la mudança van empaquetar els passaports en les primeres caixes enviades a casa dels pares. I es van trobar atrapats, d’un dia per l’altre, amb els vols comprats i una data pactada per deixar l’apartament. La Laia encara veu el seu marit donant-se cops de cap contra la paret. Però van aconseguir plantar-se a la capital en un temps rècord. A la foto, ell l’agafa en braços i ella fa el gest de victòria. Suats, despentinats i amb la roba rebregada. Però pletòrics.

Tres anys més tard, les coses els anaven bé. S’havien comprat un pis, ella havia fet un màster, ell s’havia estrenat com a professor associat a la universitat. I de manera natural, van estar d’acord en completar aquell cicle amb un fill. Però el fill no arribava.

La Laia encén la roomba. Li ha agafat simpatia, a aquest trasto. Es mou al seu voltant com un gosset, i alguna vegada fins i tot ha estat temptada d’acariciar l’ull gegant que li fa de botó. “Per què no et deixes ajudar i vas a un psicòleg? No estàs bé”, li repeteix la seva germana. Ella s’hi resisteix, en part per orgull, en part per mandra. Però l’aversió creixent que sent cap al Xavi l’espanta.

Carregada de draps i líquids netejadors, obre el vestidor del seu marit. Se li ha girat feina. Samarretes mal plegades, mitjons sense parella i camises penjades de qualsevol manera. Començarà pels calaixos. Sí, pels pijames. Sota els plecs de la roba s’hi amaga una caixa. La destapa encuriosida. “No pot ser”. És un pijama de nou nat. D’una sola peça, amb botonets per darrere i el coll rodó. Té un tacte suau i fa olor de botiga. A la part del pit hi té dibuixat un pollet amb la closca d’ou per barret.

Doblega la peça de roba amb les mans tremoloses i la torna a desar. Tanca l’armari i busca la roomba amb la mirada. Acaba de decidir que avui s’esllomarà fent els vidres.   

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s