Aquesta història comença quan l’àvia va demanar-li a la Reme la garrafeta de vi ranci per fer un conill amb bolets. Bé, això de fer és un dir, perquè l’àvia detestava els fogons, però com que l’avi era de paladar fi, ella s’afanyava a fer passar per seus els plats de la Reme, que sí …
La sabateta
Només llevar-me, m’atansava a la porta entreoberta de l’habitació i observava aquell raig de sol que travessava com un llamp la finestra i s’estavellava contra la sabateta de la tia. Ella dormia en una zona de pas del segon pis, entre el meu dormitori, el lavabo i el rebedor que donava a les escales. Sempre …
Borrasques
Quan vaig conèixer la Charo, em va semblar una dona d’un altre planeta. Bé, de fet la mare també era una mica extraterrestre, en aquell poble de muntanya on les dones treballaven com a mules a la granja i només s'esbargien el diumenge a l’hora del vermut. La mare baixava a donar classes de piano …
Els animals més petits
Quan algú entrava nou a l’escola, a la setmana se li penjava una etiqueta que arrossegava fins que marxava a l’institut. A la cua del menjador o als vestidors del gimnàs començaven a córrer rumors imparables: “que sí, que es menja la cera de les orelles”, “es veu que el seu pare es droga”, “té …
Sota el llit
- Com estic, princesa? - em va preguntar la mare, amb veu de pardalet. A mi em divertia marcar un contrapunt groller a la seva finor, i per això vaig exclamar: “Buenorrra!”. Aquella nit s’estava acabant de mudar per anar a sopar amb les amigues i jo, llavors una adolescent rabassuda i plena de grans, …
Una història que passa volant
- I quan arribem a Barcelona, fes el favor de trucar a l’hospital i agafar-te un parell de dies per descansar. Que per alguna cosa ets cap de servei, collons! La Marina fa que sí amb el cap, però no se l’escolta, concentrada en un desig desesperat: “Vinga, cony de pastilleta, deixa’l grogui. Vinga!”. L’avió es …
La nit dels gripaus
Quan llegeixis aquesta carta, Maria, ja farà alguns dies que hauré mort, i no pas a desgrat meu. Fa massa anys que visc sense viure, amb aquest secret que m’ha anat rosegant l’ànima, com les arnes quan devoren silencioses el moble més exquisit i el van buidant i buidant fins a fer-ne pols. Em vaig …
Ganivets
- El pronom personal, Raquel, per última vegada! La seva mà tremolava sota aquella frase que anava de punta a punta de la pissarra. Els esclats de fúria de la Satanassa m’aterrien, i em semblava que si repetia la resposta correcta dins meu i tancava fort els ulls, el missatge arribaria per telepatia a la Raquel. …
Només els divendres
La Bea vivia en una urbanització a mig fer, al cul del món, amb camins foradats per sots i cables de colors traient el cap entre murs de formigó. La majoria d’aquelles cases havien caigut en l’oblit dels propietaris i jo estava convençuda que, tipes de ser ignorades, havien decidit obrir les portes als traficants …
La trena
- Foc, Patri. Jo destapava el Zippo amb el polze i feia rodar la pedra avall, un moviment que vaig anar perfeccionant per encendre flames cada cop més altes. La Sara cremava la punta del cigar que retenia entre les dents i, després d’una calada fonda, exhalava el fum pel nas. “Sembles un drac, tia”, …
MATINERA 